SINDROME D'ESTRÈS POSTRAUMÀTIC
Aquest concepte engloba un conjunt de símptomes que apareixen després d’haver patit una experiència traumàtica. Els clínics els coneixem amb aquest nom, però ajudaria més a entendre el que passa si s’anomenés síndrome de patiment postraumàtic. Les persones que m’expliquen que pateixen estrès, m’estan dient que estan patint per diferents causes; perquè tenen més feina de la que poden fer, perquè no s’els escolta, perquè estan en una situació sense sortida, perquè estan angoixats, perquè estan enfadats, perquè els han passat fets molt dolorós...En qualsevol cas que estan patint.
Després d’haver patit un esdeveniment traumàtic es passa per diverses fases i es reacciona en funció de la personalitat de cadascú i de la magnitud del trauma.
Es pot reaccionar d’una manera totalment descontrolada, o amb un excessiu i rígid control. També es poden tenir vivències intrusives, moments d’omissió, moments que es nega el que ha passat, o moments d’estupor. Aquests estats s’alternen amb estats de bon funcionament mental. Sovint s’acompanya d’insomni, tristesa, angoixa i desesperança.
Accedir a un tractament ajuda a elaborar el fet traumàtic. Aquest fet s’integra en la personalitat prèvia. Els símptomes que presenta el pacient sempre són una barreja de les conviccions inconscients i del fet traumàtic. El fet traumàtic desperta angoixes inconscients prèvies, que poden mitigar o magnificar el seu efecte.
Durant el tractament es revisa com l’esdeveniment traumàtic ha incidit en les conviccions que cadascú té de sí mateix, i de la relació amb els altres. El terapeuta posa especial atenció en com el pacient ha viscut el que li ha passat i l’ajuda a ampliar el seu punt de vista. D’aquesta manera el pacient incorpora un nou model, vehiculat per l’experiència emocional que viu amb el terapeuta, que es va agregant als models antics. Els nous model se superposen als antics, de manera que esdevenen una capa protectora que permet valorar la realitat d’una manera més adaptada. Si hi ha una nova situació conflictiva el que es posa en marxa és la capa més superficial, protegint la persona d’una vivència més dolorosa.
L’ús de medicació està indicat si hi ha insomni persistent, o si apareix una depressió clínica que no millora amb la teràpia. No s’ha de medicar la tristesa que apareix durant el tractament relacionada amb els sentiments que l’elaboració de l’esdeveniment desperta.
La durada del tractament depèn de la magnitud del trauma i de la personalitat prèvia. A les persones amb una personalitat sana, la intervenció immediata, té l’efecte d’una intervenció en crisi, i és molt efectiva.
Bibliografia:
-AVILA, A y POCH, J (Comps) (1994): Manual de Técnicas de psicoterapia. Un enfoque psicoanalítico. Madrid. Siglo veintiuno de España Editores, S.A.
-BLEICHMAR,N y LEIBERMAN,C (1989) El psicoanálisis después de Freud. Teoría y Clínica. México. Elia Editores.
-BRAIER, E. A. (1981): Psicoterapia breve de orientaión psicoanalítica. Buenos Aires. Nueva Visión.
-DEWITT, K., KALTREIDER, N., WEISS, D. & HOROWITZ, M. (1983). Judging change in psychotherapy: the reliability of clinical formulations. Archives of General Psychiatry, 40. 1121-1128.
-FARRÉ, L. HERNANDEZ, V y MARTÍNEZ, M (1992) Psicoterapia psicoanalítica focal y breve. Barcelona. Ediciones Paidós Ibèrica, S. A.
-HOROWITZ, M. J., MARMAR, C., KRUPNICK, J., WILNER, N., KALTREIDER, N. & WALLERSTEIN, R. (1984) Personality styles and brief psychotherapy. New York: Basic Books.
-HOROWITZ (1991) Short-term dynamic therapy of stress response sybdromes. “Handbook or short-term dynamic psychoterapy” P.Crits-Christoph y H. P. Barber (compiladores). New York: Basic Books (Harper Collins Publisher), p 166-195.
-HOROWITZ, M. J., MARMAR, C., WEISS, D., KALTREIDER, N., & WILNER, N. (1986) Comprehensive analysis of change after and brief dynamic psychotherapy. American Journal of Psychothe-rapy, 143, 582-589.
-MALAN,D.H. La Psicoterapia Breve. (1963) 1974. Buenos Aires: Centro Editor de América Latina.
-MALPIQUE, C y FLEMINY, M (2002) Cartografías para un viaje. Cambio psíquico y dolor mental. Anuario Ibérico de Psicoanálisis, VII, 67-124.
-MEISSNER,W (1991) What is Effective in Psychoanalytic Therapy. The Move from Interpretation to Relation. London. Jason Aronson Inc.
-MARTÍN, J (2001) La psicoterapia psicoanalítica breve en los síndromes de respuesta al estrés. Aperturas nº 7 marzo 2001. Reseña del artículo de M. J.
-OREMLAND, J.D. (1972) Transference cure and flight into health. Journal of Psychoanalitic Psychotherapy, 1, 61-75.
-PÉREZ SÁNCHEZ, A, BERMEJO, J y CANALS, M (1987): “Psicoterapia Breve psicoanalítica I. Concepto e indicaciones.” .Informaciones Psiquiàtricas, 108 129-137.
-STOLOROW,R D y ADWOOD,GE (1992) 2004 .Los Contextos del Ser. Barcelona. Editorial Herder.
Àngels Córcoles.
Barcelona, 14 de desembre de 2005.
